- A P.
Apurado aſsi , aratuá. Lat. Indagine
- perſpectus.
Apurar el vaſo , &c. aitú , chucatú , bu-
- catú. Lat. Abſumere , exhaurire.
Apurado alsi , aitua , &c. Lat. Abſump-
- tus , exhauſtus.
Apurarle a vno , gueyegui eſtutu , ertſi,
- gogaiterazo. Lat. Exarcebare , irritare.
Apurado aſsi , gogaitua , eſtutua , ertſi-
- tua. Lat. Exacerbatus , irritatus.
Apuro , larría eſtutaſuna , erſtura.
- Lat. Anguſtiæ , arum.
Apuro dezirle , &c. eragoquiz , eſana-
- ren bidez , paſſióz. Lat. Inſtantius ,
- vrgentius ſuadeando , &c.
- A Q.
Aquadrillar , gendatzeac , gendediac ,
- pillac , molſoac bildu , batu , guidatu.
- Lat. Turmas congerere , ductare.
Aquadrillado , gendatzea píllaca , mol-
- ſóca bildua , batua , guidatua . Lat.
- In turmam adſcitus , turmatim ductus.
Aquario , ſigno izar pillá , ur jarioa.
- Lat. Aquarius.
Aquartelamiento , guerratarien oſtatua,
- etzauntza , barrumbea. Lat. Milita-
- rium copiarum hoſpitium.
Aquartelar , guerratariac negu-etzaun-
- tzan paratu , ifiñi. Lat. In hyberna
- deducere.
Aquartelado , negu-etzauntzan ifiñiá.
- Lat. In hyberna deductus.
Aquatil , urtarra. Lat. Aquatilis.
Aqueducto , urodia. Lat. Aquæductus.
Aquexar , viene de el Baſcuence queiſá,
- quejá, que ſignifica fatiga, y canſancio
- en el dialecto de Bizcaya.
Aquexar , veaſe afligir.
Aquèl , aquella , aquello , a , ac , hurá,
- arc , archec, arrec, arrechec. Lat. Ille,
- illa , illud.
Aquèl , aquella , haiña , aquellos hañec.
Aquèl , que eſtà allì , araco arc araco
- hurá'.
- Txantiloi:SarreraaQue es aquello x cer da hura? cer da a?
Aquello que , aquellos que , aquellas co-
- as que: ſe hazen con elaraco antepueſ-
- to , y el hura , arc , ò ayec poſpueſto
- al verbo aquellos que aparecieron
- aquì , onaco emén aguertu cirán áyec :
- aquello que me has dicho , áraco eſán
- didazún hurá.
Aquende , alde onetan. Lat. Cis , citra.
Aqueo , urduná, urezcoa. Lat. Aqueus,
- , um.
Aqueſſe , orraco hori , horréc. Lat. Iſte,
- iſta , iſtud.