Orrialde:Larramendi 1745 dictionary body.pdf/181

Wikitekatik
Orri hau berrikusia izan da
A P.

Apurado aſsi , aratuá. Lat. Indagine

perſpectus.

Apurar el vaſo , &c. aitú , chucatú , bu-

catú. Lat. Abſumere , exhaurire.

Apurado alsi , aitua , &c. Lat. Abſump-

tus , exhauſtus.

Apurarle a vno , gueyegui eſtutu , ertſi,

gogaiterazo. Lat. Exarcebare , irritare.

Apurado aſsi , gogaitua , eſtutua , ertſi-

tua. Lat. Exacerbatus , irritatus.

Apuro , larría eſtutaſuna , erſtura.

Lat. Anguſtiæ , arum.

Apuro dezirle , &c. eragoquiz , eſana-

ren bidez , paſſióz. Lat. Inſtantius ,
vrgentius ſuadeando , &c.
A Q.

Aquadrillar , gendatzeac , gendediac ,

pillac , molſoac bildu , batu , guidatu.
Lat. Turmas congerere , ductare.

Aquadrillado , gendatzea píllaca , mol-

ſóca bildua , batua , guidatua . Lat.
In turmam adſcitus , turmatim ductus.

Aquario , ſigno izar pillá , ur jarioa.

Lat. Aquarius.

Aquartelamiento , guerratarien oſtatua,

etzauntza , barrumbea. Lat. Milita-
rium copiarum hoſpitium.

Aquartelar , guerratariac negu-etzaun-

tzan paratu , ifiñi. Lat. In hyberna
deducere.

Aquartelado , negu-etzauntzan ifiñiá.

Lat. In hyberna deductus.

Aquatil , urtarra. Lat. Aquatilis.

Aqueducto , urodia. Lat. Aquæductus.

Aquexar , viene de el Baſcuence queiſá,

quejá, que ſignifica fatiga, y canſancio
en el dialecto de Bizcaya.

Aquexar , veaſe afligir.

Aquèl , aquella , aquello , a , ac , hurá,

arc , archec, arrec, arrechec. Lat. Ille,
illa , illud.

Aquèl , aquella , haiña , aquellos hañec.

Aquèl , que eſtà allì , araco arc araco

hurá'.
Txantiloi:SarreraaQue es aquello x cer da hura? cer da a?

Aquello que , aquellos que , aquellas co-

as que: ſe hazen con elaraco antepueſ-
to , y el hura , arc , ò ayec poſpueſto
al verbo aquellos que aparecieron
aquì , onaco emén aguertu cirán áyec :
aquello que me has dicho , áraco eſán
didazún hurá.

Aquende , alde onetan. Lat. Cis , citra.

Aqueo , urduná, urezcoa. Lat. Aqueus,

, um.

Aqueſſe , orraco hori , horréc. Lat. Iſte,

iſta , iſtud.